La il·lusió per la trobada es respirava a l'ambient des d'abans d'obrir les portes a les 19h. Les Miniyamba van rebre les persones convidades amb un càlid concert acapella acompanyat de pandero i guitarra, conformat per cançons de diversos pobles de la Terra, que va donar pas a l'inici del programa de ràdio. Pujades a l'escenari, més de 15 persones van ser vistes participant a les seccions que componien el programa en directe. A més, vam poder sentir la presència de diverses veus amigues de COMSOC que, si bé no van poder acudir presencialment a l'aniversari, van fer arribar en notes de veu el seu reconeixement i afecte.
Durant la primera secció del programa vam viatjar al passat de la mà de Damià Caro per rememorar projectes i persones que van formar part de COMSOC, idees, emocions i energies que van marcar el camí i que encara l'acompanyen. Un viatge que va ser possible gràcies a la memòria de Siscu Baiges (SICOM – Solidaritat i Comunicació), Cristina Poll, Consol Rovira, Gerard Cárdenas, Clàudia González, Naira Fernández i Ana Rial.
La tensió es palpava a l'ambient amb el petit concurs que es va realitzar sobre els reptes presents que enfronta COMSOC. En aquesta segona secció, conduïda per Lucía Cano, es van sentir rialles i reflexions obertes sobre l'actualitat de l'educomunicació, la tecnologia i les perspectives crítiques principalment a través de les veus de Laia Pineda Institut Infància i Adolescència de Barcelona), de Carme Mayurgo (Teleduca) i de David Gómez (femProcomuns).
Per a la tercera secció rebem al local de La Iguana dues persones ingenioses i inspiradores: Irene Canalís (COMSOC) i Irene Moulas (Etcèteres). Les presentadores van convidar les presents a imaginar col·lectivament de quina manera COMSOC es podria desenvolupar d'una manera resilient davant els reptes que afronta com a agent de canvi.
En tot bon aniversari hi ha unes espelmes per ser bufades. L'aniversari de COMSOC no podria ser d'una altra manera i amb aquest succés es va donar per finalitzat el programa de ràdio amb magnificència. Un cop apagats els micròfons, no recollits, es va deixar un espai més distès per poder conversar i gaudir de la deliciosa carta del bar cultural La Iguana, mentre algunes veus -com la de l'artista Carles Cuberes- van gaudir i fer gaudir del micro obert.
Tot allò que comença ha d'acabar. Donar per finalitzada alguna cosa és una condició essencial per poder-se endinsar en un nou espai: un projecte, un any, un cicle. COMSOC - Comunicació Social va celebrar, de la mà de moltes de les persones que han fet el projecte possible, totes les etapes de la seva vida i va ser un profund plaer... I tot això malgrat que la gent va venir enganyada: COMSOC realment celebrava el setzè aniversari! Més enllà de la sorpresa, i gràcies a un debat profund i seriós que va involucrar les persones organitzadores just abans del programa, es va determinar que era adequat celebrar els 15 anys de vida del projecte.
Si vols entendre millor la raó d'aquest petit engany i el que va passar ¡dóna-li al play del programa de ràdio! (via Spotify o The Archive). T'assegurem un viatge emocional complet on podràs escoltar alguns dels sons i veus que conformen el projecte educomunicatiu de COMSOC - Comunicació Social.
 |
 |
 |
| Ambient del bar La Iguana uns minuts després d'obrir les portes. | El grup Les Miniyamba canta i balla. | Les espelmes del quinzè aniversari. |
Durant la primera secció del programa vam viatjar al passat de la mà de Damià Caro per rememorar projectes i persones que van formar part de COMSOC, idees, emocions i energies que van marcar el camí i que encara l'acompanyen. Un viatge que va ser possible gràcies a la memòria de Siscu Baiges (SICOM – Solidaritat i Comunicació), Cristina Poll, Consol Rovira, Gerard Cárdenas, Clàudia González, Naira Fernández i Ana Rial.
La tensió es palpava a l'ambient amb el petit concurs que es va realitzar sobre els reptes presents que enfronta COMSOC. En aquesta segona secció, conduïda per Lucía Cano, es van sentir rialles i reflexions obertes sobre l'actualitat de l'educomunicació, la tecnologia i les perspectives crítiques principalment a través de les veus de Laia Pineda Institut Infància i Adolescència de Barcelona), de Carme Mayurgo (Teleduca) i de David Gómez (femProcomuns).
Per a la tercera secció rebem al local de La Iguana dues persones ingenioses i inspiradores: Irene Canalís (COMSOC) i Irene Moulas (Etcèteres). Les presentadores van convidar les presents a imaginar col·lectivament de quina manera COMSOC es podria desenvolupar d'una manera resilient davant els reptes que afronta com a agent de canvi.
En tot bon aniversari hi ha unes espelmes per ser bufades. L'aniversari de COMSOC no podria ser d'una altra manera i amb aquest succés es va donar per finalitzat el programa de ràdio amb magnificència. Un cop apagats els micròfons, no recollits, es va deixar un espai més distès per poder conversar i gaudir de la deliciosa carta del bar cultural La Iguana, mentre algunes veus -com la de l'artista Carles Cuberes- van gaudir i fer gaudir del micro obert.
 |
 |
| La Irene, la Lucía i el Damà acomiaden el programa de ràdio. | La Laia, la Carme i el David, participen al concurs. |
Tot allò que comença ha d'acabar. Donar per finalitzada alguna cosa és una condició essencial per poder-se endinsar en un nou espai: un projecte, un any, un cicle. COMSOC - Comunicació Social va celebrar, de la mà de moltes de les persones que han fet el projecte possible, totes les etapes de la seva vida i va ser un profund plaer... I tot això malgrat que la gent va venir enganyada: COMSOC realment celebrava el setzè aniversari! Més enllà de la sorpresa, i gràcies a un debat profund i seriós que va involucrar les persones organitzadores just abans del programa, es va determinar que era adequat celebrar els 15 anys de vida del projecte.
Si vols entendre millor la raó d'aquest petit engany i el que va passar ¡dóna-li al play del programa de ràdio! (via Spotify o The Archive). T'assegurem un viatge emocional complet on podràs escoltar alguns dels sons i veus que conformen el projecte educomunicatiu de COMSOC - Comunicació Social.
