Al llarg de les cinc sessions realitzades durant el mes d'octubre, el silenci, com un dels principals elements en la producció audiovisual, va ser, segurament, un dels reptes a aconseguir a les aules. Però l’excepcionalitat de l’activitat va permetre la fluïdesa i cooperació entre adolescents, que van recrear un fragment d’un informatiu original de Catalunya Ràdio.
Abans d’endinsar-se en l’estudi de ràdio amb què compta l’Institut Vilamajor des del curs 2018-2019, van formar grups mixtos per a ordenar l’informatiu, que va repartir-se redactat en diferents retalls. Una vegada van organitzar el contingut periodístic, van repartir-se les funcions dels i les quatre professionals de la comunicació que apareixien en el noticiari: presentador o presentadora, dues persones com a corresponsals i la dedicada a la secció del temps.
Tothom va posar de la seva part, tal com es pot veure en el reportatge fotogràfic. Mentre es jugava amb la música, la paraula, i els silencis des de la taula de so i a micròfon obert, els i les estudiants també van ficcionar efectes de so i so ambient. Representaven el mal temporal que retransmetien a l’informatiu original amb una olla amb arròs, que simulava la pluja, i una radiografia, que figurava ser el vent. S’adonaven, així, que no sempre s’ha tingut accés a Internet i que, anteriorment, s’havien de crear alguns sons.
Els nervis previs a la locució van provocar riures i expectació entre l’alumnat. Atapeïts en l’aula que va esdevenir l’estudi de ràdio gairebé un any enrere, es prestaven atenció els uns als altres, ja que sabien que, si una alguna cosa fallava, l’error ressonaria en tot l’equip. Les i les estudiants procuraven no fer sorolls per evitar interrompre el torn de la resta que estava “on air”, perquè el podcast final sortís polit. Podeu escoltar un àudio de mostra.
La proposta pedagògica, doncs, pretenia promoure l’escolta i la participació activa de cadascun dels i les escolars mitjançant el filtre radiofònic. Els ensenyava a treballar en grup, a respectar-se mútuament, a tenir en compte els torns de paraula, i a adonar-se que l’entonació i el ritme van de bracet, i que ser-ne conscient és un gran pas per aprendre a comunicar millor. I, en aquest cas, la pràctica va situar-se per sobre la teoria, que més enllà de ser introductòria, els va ajudar a posar-se en context i esdevenir, per uns instants, els protagonistes d’un informatiu radiofònic.
Abans d’endinsar-se en l’estudi de ràdio amb què compta l’Institut Vilamajor des del curs 2018-2019, van formar grups mixtos per a ordenar l’informatiu, que va repartir-se redactat en diferents retalls. Una vegada van organitzar el contingut periodístic, van repartir-se les funcions dels i les quatre professionals de la comunicació que apareixien en el noticiari: presentador o presentadora, dues persones com a corresponsals i la dedicada a la secció del temps.
Tothom va posar de la seva part, tal com es pot veure en el reportatge fotogràfic. Mentre es jugava amb la música, la paraula, i els silencis des de la taula de so i a micròfon obert, els i les estudiants també van ficcionar efectes de so i so ambient. Representaven el mal temporal que retransmetien a l’informatiu original amb una olla amb arròs, que simulava la pluja, i una radiografia, que figurava ser el vent. S’adonaven, així, que no sempre s’ha tingut accés a Internet i que, anteriorment, s’havien de crear alguns sons.
Els nervis previs a la locució van provocar riures i expectació entre l’alumnat. Atapeïts en l’aula que va esdevenir l’estudi de ràdio gairebé un any enrere, es prestaven atenció els uns als altres, ja que sabien que, si una alguna cosa fallava, l’error ressonaria en tot l’equip. Les i les estudiants procuraven no fer sorolls per evitar interrompre el torn de la resta que estava “on air”, perquè el podcast final sortís polit. Podeu escoltar un àudio de mostra.
La proposta pedagògica, doncs, pretenia promoure l’escolta i la participació activa de cadascun dels i les escolars mitjançant el filtre radiofònic. Els ensenyava a treballar en grup, a respectar-se mútuament, a tenir en compte els torns de paraula, i a adonar-se que l’entonació i el ritme van de bracet, i que ser-ne conscient és un gran pas per aprendre a comunicar millor. I, en aquest cas, la pràctica va situar-se per sobre la teoria, que més enllà de ser introductòria, els va ajudar a posar-se en context i esdevenir, per uns instants, els protagonistes d’un informatiu radiofònic.