Un dia a la ràdio
Durant tres matins, nens i nenes de Cicle Superior de l’Escola Isabel de Villena, del municipi del Baix Llobregat, han pogut gravar de manera professional el programa de ràdio que feia més d’un mes que preparaven amb l’acompanyament de l’equip de COMSOC - Comunicació Social. En aquest període de temps, van escollir un tema del seu interès per conèixer-lo en profunditat, han investigat sobre la persona a entrevistar i la temàtica a tractar, s’han formulat preguntes i han sorprès als convidats amb la seva capacitat comunicativa i d’anàlisi, amb la seva característica espontaneïtat, sinceritat i sentit de l’humor.
L’Ari, de 5è A, afirmava que “hi ha molta preparació darrere d’un programa de ràdio”, i que segurament no és quelcom que puguin fer cada dia. Tanmateix, coincidia amb el seu mestre Víctor Moreno que “tot aquest treball d’investigació” que al final, els ha conduït als estudis d’Esplugues FM, els ha fet gaudir molt: “Hem pogut treballar com veritables professionals. I jo penso que està bé dedicar-se a una cosa que al final ens fa gaudir.”
L’Alba, del mateix grup-classe, valorava aquest procés d’aprenentatge i de posada en pràctica davant dels micròfons. De la seva entrevista amb Naila Qalili, directora de l’Escola de Risoteràpia de Barcelona, comentava, amb un somriure que s’escapava pels ulls i un fil de veu, que “abans d’entrar a gravar estava molt nerviosa, però quan m’he assentat amb la Naila ha sigut com parlar amb ella. És una persona que amb les seves paraules m’ha canviat una mica, em fa que no tingui tanta vergonya a fer les coses.”
Un regal amb veu d’infant
Havíem instal·lat un altaveu al gimnàs contigu a l’estudi de ràdio i una vintena de cadires per seure-hi els que encara podien estar-s’hi quiets. Així, mentre un grup entrava a gravar la seva secció, tothom podia seguir l’entrevista dels companys i companyes. Escoltar-se entre ells donava continuïtat al conjunt del programa que, per blocs, parava atenció a temes diversos respecte al principal triat.
Uns bellugaven papers a les seves mans, guions; altres comentaven la seva primera presa de contacte amb una emissora professional. “M’imaginava com era una ràdio, però mai havia estat en una, i el fet d’haver estat en aquesta ha estat molt emocionant”, deia l’Aina del grup de 6è A. El seu company Gerard, per la seva banda, se n’alegrava dels resultats finals: “Pensava que ens entrebancaríem, i ho hem pogut superar; això m’ha sorprès. Espero tornar aquí [a la ràdio] moltes més vegades!”
La Naila Qalili, a qui esmentavem anteriorment, també mostrava amb joia el seu contentament amb l’alumnat que l’ha entrevistada. “Estoy encantada con este grupo. El primer día que fuimos a una clase hicieron preguntas muy interesantes y hoy me han vuelto a impresionar muchísimo el nivel que tenían: preguntas científicas, divertidas, sobre animales…” De fet, des del control tècnic, com a peça fonamental en aquesta experiència, la Lola Carrasco d’Esplugues FM també expressava amb admiració com “sent tan petits tinguin aquestes inquietuds i curiositats. A més a més, ho viuen. Aquesta naturalitat que tenen nens i nenes que és molt guai.”
Des de COMSOC - Comunicació Social, també agraïm aquest temps d’aprenentatges compartits amb les i els infants, mestres de l’Escola Isabel de Villena i l’equip d’Esplugues FM. L’atenció, la cura i l’estima amb la ràdio i amb el projecte “Fem ràdio, fem comunitat” s’ha fet palès. Gràcies també a la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, que ha inclòs els tallers de ràdio al Programa d’Activitats Educatives Complementàries (PAEC) i n’ha assumit el cost. I ho agraïm perquè, com diria la Naila: “Cuando se ve el entusiasmo hacia una cosa, sea lo que sea, es muy bonito, y verlo en niños preadolescentes en estos tiempos me conmueve, me toca el corazón.”
Durant tres matins, nens i nenes de Cicle Superior de l’Escola Isabel de Villena, del municipi del Baix Llobregat, han pogut gravar de manera professional el programa de ràdio que feia més d’un mes que preparaven amb l’acompanyament de l’equip de COMSOC - Comunicació Social. En aquest període de temps, van escollir un tema del seu interès per conèixer-lo en profunditat, han investigat sobre la persona a entrevistar i la temàtica a tractar, s’han formulat preguntes i han sorprès als convidats amb la seva capacitat comunicativa i d’anàlisi, amb la seva característica espontaneïtat, sinceritat i sentit de l’humor.
L’Ari, de 5è A, afirmava que “hi ha molta preparació darrere d’un programa de ràdio”, i que segurament no és quelcom que puguin fer cada dia. Tanmateix, coincidia amb el seu mestre Víctor Moreno que “tot aquest treball d’investigació” que al final, els ha conduït als estudis d’Esplugues FM, els ha fet gaudir molt: “Hem pogut treballar com veritables professionals. I jo penso que està bé dedicar-se a una cosa que al final ens fa gaudir.”
L’Alba, del mateix grup-classe, valorava aquest procés d’aprenentatge i de posada en pràctica davant dels micròfons. De la seva entrevista amb Naila Qalili, directora de l’Escola de Risoteràpia de Barcelona, comentava, amb un somriure que s’escapava pels ulls i un fil de veu, que “abans d’entrar a gravar estava molt nerviosa, però quan m’he assentat amb la Naila ha sigut com parlar amb ella. És una persona que amb les seves paraules m’ha canviat una mica, em fa que no tingui tanta vergonya a fer les coses.”
 |
 |
Un regal amb veu d’infant
Havíem instal·lat un altaveu al gimnàs contigu a l’estudi de ràdio i una vintena de cadires per seure-hi els que encara podien estar-s’hi quiets. Així, mentre un grup entrava a gravar la seva secció, tothom podia seguir l’entrevista dels companys i companyes. Escoltar-se entre ells donava continuïtat al conjunt del programa que, per blocs, parava atenció a temes diversos respecte al principal triat.
Uns bellugaven papers a les seves mans, guions; altres comentaven la seva primera presa de contacte amb una emissora professional. “M’imaginava com era una ràdio, però mai havia estat en una, i el fet d’haver estat en aquesta ha estat molt emocionant”, deia l’Aina del grup de 6è A. El seu company Gerard, per la seva banda, se n’alegrava dels resultats finals: “Pensava que ens entrebancaríem, i ho hem pogut superar; això m’ha sorprès. Espero tornar aquí [a la ràdio] moltes més vegades!”
La Naila Qalili, a qui esmentavem anteriorment, també mostrava amb joia el seu contentament amb l’alumnat que l’ha entrevistada. “Estoy encantada con este grupo. El primer día que fuimos a una clase hicieron preguntas muy interesantes y hoy me han vuelto a impresionar muchísimo el nivel que tenían: preguntas científicas, divertidas, sobre animales…” De fet, des del control tècnic, com a peça fonamental en aquesta experiència, la Lola Carrasco d’Esplugues FM també expressava amb admiració com “sent tan petits tinguin aquestes inquietuds i curiositats. A més a més, ho viuen. Aquesta naturalitat que tenen nens i nenes que és molt guai.”
Des de COMSOC - Comunicació Social, també agraïm aquest temps d’aprenentatges compartits amb les i els infants, mestres de l’Escola Isabel de Villena i l’equip d’Esplugues FM. L’atenció, la cura i l’estima amb la ràdio i amb el projecte “Fem ràdio, fem comunitat” s’ha fet palès. Gràcies també a la col·laboració de l’Ajuntament d’Esplugues de Llobregat, que ha inclòs els tallers de ràdio al Programa d’Activitats Educatives Complementàries (PAEC) i n’ha assumit el cost. I ho agraïm perquè, com diria la Naila: “Cuando se ve el entusiasmo hacia una cosa, sea lo que sea, es muy bonito, y verlo en niños preadolescentes en estos tiempos me conmueve, me toca el corazón.”
