Sota la porxada del parc de Can Sauleda de Sant Antoni de Vilamajor, hi ha unes taules on hi reposa una taula de so, micròfons, cascs, guions impresos i ampolles d’aigua. Unes rengleres de cadires esperen que hi arribi el públic. Poc a poc es van reunint unes quantes persones, xerren entre elles, miren l’espai amb curiositat, se saluden si ja es coneixen, es presenten si encara no. Finalment, quan tothom ja ha trobat lloc a les cadires del públic, comença la gravació del Broten pòdcast: la presentació final d’una feina realitzada al llarg d'un grapat de setmanes; i és que un any més l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor ha ofert la formació de podcast i d'educació per a la ciutadania global.
Cada divendres, des del mes de març, s’han trobat participants de la formació a l’estudi de Ràdio Vilamajor on han anat construint diversos projectes de pòdcast, cadascun d’ells amb una temàtica i un to diferent, amb un univers sonor particular, i una estructura concreta. Cada persona ha dissenyat el seu projecte a partir dels interessos personals i des de les ganes que tenen d’expressar-se i comunicar contingut que creuen que pot sumar a l’oient i a l’entorn proper.
Ara, en Damià Caro, de COMSOC, amb els cascs posats i en Jordi Saula, de Ràdio Vilamajor, fent de tècnic al seu costat, dona la benvinguda al programa, ubica l’oient a l’espai, i dona pas a a la intervenció de Quim Vergés, regidor de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, que dona valor a espais com el Broten pòscasts i la formació realitzada, i encoratja a seguir amb la iniciativa a partir del mes d'octubre amb el curs de ràdio pràctic. Després de la seva intervenció, sona una música palestina de Rim Banna. La Núria Curcoll, també de COMSOC, comparteix el poscionament de l'equip contra el genocidi actual de Palestina per part de l’estat d’Israel, ja que una de les raons de ser de la ràdio tal com l’enten i practica l'equip és poder expressar i alçar la veu a nivell social i de forma comunitària, sostenint els valors de pau, igualtat i els drets humans. En moments com aquest, cal aprofitar tots els altaveus possibles per a fer sentir el nostre profund desacord amb la situació actual.
Ara sí, comencen una a una les intervencions de les participants del curs. Cadascuna d’elles ens explica el fons i forma del seu pòdcast i ens comparteix un tastet d’aquest en forma de teaser, i tot seguit respon a un parell de preguntes o obervacions que li planteja una persona convidada per tal de fer un retorn a la feina feta durant tantes setmanes.
Comença la Marta Llonch, amb el seu pòdcast “Ese lugar sin mapa”, sobre històries d’autosuperació, d’empoderament, de treure el cap, de reinventar-se i alçar la veu, especialment la veu de les dones, ja que sovint tenen més impediments socials per fer-se sentir. A través del teaser i les preguntes de Judit Palomar, l’audiència pot copsar com de personal és el projecte i com d’emotiva pot arribar a ser la ràdio. Es nota que la Marta, amb la seva veu plàcida però compromesa, hi dona una mirada molt personal, honesta i sincera, i que aquest lloc sense mapa és, d’alguna manera, un lloc on totes podem arribar a trobar-nos!
Seguim amb la Sílvia Benítez i en Jordi García, dos grans oients de ràdio que junts han creat el pòdcast metaradiofònic, “Se 100 en antena”, aprofitant que s'han celebrat els 100 anys de la primera emissió de Ràdio Barcelona, on entrevistaran persones lligades al món de la ràdio i explicaran moments històrics viscuts, el més recent segurament el de l’apagada d’aquest abril! L’Anna Saula, col·laboradora de Ràdio Vilamajor, és propera al tema i els fa algunes preguntes i felicitacions a la Sílvia i en Jordi que no es treuen el somriure d’orella a orella durant tota l’estona que participen en el Broten pòdcasts.
Després d’ells arriba el torn de presentar “Catalunya Mestiza”, el pòdcast de la Daylenis Blanco, que és cubana afincada a Catalunya i vol reflexionar sobre la riquesa de la interculturalitat en un pòdcast que farà dialogar diferents perspectives de persones nouvingudes i autòctones, d’edats i ocupacions diverses. La Daylenis avui no ha pogut venir, però la tenim present amb connexió telefònica. Ens explica el seu projecte amb molta energia, i respon les preguntes que li fa l’Elvira Vergara, que també és nouvinguda i que aporta el seu interès des de la seva identitat xilena.
Després de la Daylenis també tenim en Miguel i la Laura al telèfon, que tampoc no han pogut ser presencialment al parc de Can Sauleda. Ells dos son part de l’equip creador de "Ecolàlia", un projecte de pòdcast fet per un grup de persones amb autisme, que des de l’humor volen compartir l’experiència i els reptes de viure amb TEA. La seva idea és narrar la seva vivència evitant així les narratives paternalistes que sovint veiem quan es parla d’aquesta realitat als mitjans. La Laura i en Miguel estan d’acord en què no persegueixen una intenció divulgativa, sinó més experiencial, posar la veu en primera persona als relats sobre autisme. Després d’escoltar el teaser, la Noor Yousfan els fa el seu retorn sobre el que ha sentit, els pregunta sobre aquest toc d’humor i en ressalta la part més creativa del pòdcast, entaulant una breu conversa amb els creadors de la proposta.
Ens acostem al final de la presentació amb el penúltim projecte radiofònic, “El kiosko que todos quieren escuchar”, amb en Félix Ernesto, el seu creador, que pretén que el seu pòdcast tingui un caire informatiu. Però no us heu d’imaginar un canal de notícies qualsevol, sinó que en aquest espai es compartiran només notícies i esdeveniments que sumen positivament a la societat, cosa que actualment costa de trobar… però hi son! A en Pol Monsó sembla que també li agrada la idea, després de sentir el teaser d’en Felix, i comparteix algunes observacions sobre el seu projecte. Sobre el fet que el programa es faci a l’aire lliure i aglutini les mirades i el pas de la gent, tal com fan els quioscs de diaris als pobles i ciutats, i també sobre els referents que té en Félix i la seva bona energia a l’hora de plantejar-se veure i remarcar la part positiva del món.
L´últim projecte que sentim és el de la Margarita Ruiz, “Dos chicas y media”. La primera pregunta obligada que fa en Damià és qui és aquesta “una i mitja” que falta a l’equació, si ens fixem en el títol del pòdcast. La Margarita explica que tot i que és ella qui ha estat a la formació de pòdcast de Vilamajor, el projecte el comparteix amb una amiga seva. Les dues venen del món de l’audiovisual, i volen utilitzar les pel·lícules i les sèries per a fer un pòdcast sobre feminisme i crítica social a través de l’humor i l’anàlisi de la narrativa que trobem a les pantalles. Aquesta “mitja” que falta del títol, doncs, és per la ressonància amb la famosa sèrie d’humor “Dos hombres y medio”, plena de masclisme, que la Margarita i la seva amiga agafen per a donar-li la volta i parlar des d’elles amb els seus punts de vista. En aquest punt i després de sentir el teaser, la Núria Curcoll, de COMSOC, torna al micròfon per a dialogar amb la Margarita sobre la representació de gènere a les pel·lícules i les sèries, sobre com a vegades connectem amb l’humor i oblidem el discurs que s’hi amaga darrere, i sobre la importància de ser crítics amb allò que consumim com a espectadors.
Pòdcast rere pòdcast, ja hem arribat al final d’aquest programa, el tancament del “Curs de pòdcast, les noves narratives que escolta el món” que, fet i fet, pretén ser el tret de sortida de tots aquests projectes sonors plens d’energia i sobretot d’emprempta personal de qui els estan creant. Tant de bo d’aquí ben poc ja puguem escoltar-ne alguns capítols! De moment, per això, podreu recuperar aquest programa de ràdio a les ones amb l’emissió a Ràdio Vilamajor el diumenge 6 de juliol a la una del migdia.
Després de tots els aplaudiments i un cop tancats els micròfons, quan els auriculars ja tornen a reposar sobre la taula, les persones del públic es van aixecant i feliciten als protagonistes del dia, la gent somriu i encoratja els projectes, i poc a poc les cadires del públic tornen a ser buides. Abans de recollir i abans que tothom marxi, però, tots els participants del programa s’ajunten de nou rere la taula de ràdio i es fan una foto amb cares alegres i satisfetes! Esperem que aquest programa sigui l’inici de molts programes més!
Cada divendres, des del mes de març, s’han trobat participants de la formació a l’estudi de Ràdio Vilamajor on han anat construint diversos projectes de pòdcast, cadascun d’ells amb una temàtica i un to diferent, amb un univers sonor particular, i una estructura concreta. Cada persona ha dissenyat el seu projecte a partir dels interessos personals i des de les ganes que tenen d’expressar-se i comunicar contingut que creuen que pot sumar a l’oient i a l’entorn proper.
 |
 |
Ara, en Damià Caro, de COMSOC, amb els cascs posats i en Jordi Saula, de Ràdio Vilamajor, fent de tècnic al seu costat, dona la benvinguda al programa, ubica l’oient a l’espai, i dona pas a a la intervenció de Quim Vergés, regidor de l’Ajuntament de Sant Antoni de Vilamajor, que dona valor a espais com el Broten pòscasts i la formació realitzada, i encoratja a seguir amb la iniciativa a partir del mes d'octubre amb el curs de ràdio pràctic. Després de la seva intervenció, sona una música palestina de Rim Banna. La Núria Curcoll, també de COMSOC, comparteix el poscionament de l'equip contra el genocidi actual de Palestina per part de l’estat d’Israel, ja que una de les raons de ser de la ràdio tal com l’enten i practica l'equip és poder expressar i alçar la veu a nivell social i de forma comunitària, sostenint els valors de pau, igualtat i els drets humans. En moments com aquest, cal aprofitar tots els altaveus possibles per a fer sentir el nostre profund desacord amb la situació actual.
Ara sí, comencen una a una les intervencions de les participants del curs. Cadascuna d’elles ens explica el fons i forma del seu pòdcast i ens comparteix un tastet d’aquest en forma de teaser, i tot seguit respon a un parell de preguntes o obervacions que li planteja una persona convidada per tal de fer un retorn a la feina feta durant tantes setmanes.
Comença la Marta Llonch, amb el seu pòdcast “Ese lugar sin mapa”, sobre històries d’autosuperació, d’empoderament, de treure el cap, de reinventar-se i alçar la veu, especialment la veu de les dones, ja que sovint tenen més impediments socials per fer-se sentir. A través del teaser i les preguntes de Judit Palomar, l’audiència pot copsar com de personal és el projecte i com d’emotiva pot arribar a ser la ràdio. Es nota que la Marta, amb la seva veu plàcida però compromesa, hi dona una mirada molt personal, honesta i sincera, i que aquest lloc sense mapa és, d’alguna manera, un lloc on totes podem arribar a trobar-nos!
 |
 |
Seguim amb la Sílvia Benítez i en Jordi García, dos grans oients de ràdio que junts han creat el pòdcast metaradiofònic, “Se 100 en antena”, aprofitant que s'han celebrat els 100 anys de la primera emissió de Ràdio Barcelona, on entrevistaran persones lligades al món de la ràdio i explicaran moments històrics viscuts, el més recent segurament el de l’apagada d’aquest abril! L’Anna Saula, col·laboradora de Ràdio Vilamajor, és propera al tema i els fa algunes preguntes i felicitacions a la Sílvia i en Jordi que no es treuen el somriure d’orella a orella durant tota l’estona que participen en el Broten pòdcasts.
Després d’ells arriba el torn de presentar “Catalunya Mestiza”, el pòdcast de la Daylenis Blanco, que és cubana afincada a Catalunya i vol reflexionar sobre la riquesa de la interculturalitat en un pòdcast que farà dialogar diferents perspectives de persones nouvingudes i autòctones, d’edats i ocupacions diverses. La Daylenis avui no ha pogut venir, però la tenim present amb connexió telefònica. Ens explica el seu projecte amb molta energia, i respon les preguntes que li fa l’Elvira Vergara, que també és nouvinguda i que aporta el seu interès des de la seva identitat xilena.
Després de la Daylenis també tenim en Miguel i la Laura al telèfon, que tampoc no han pogut ser presencialment al parc de Can Sauleda. Ells dos son part de l’equip creador de "Ecolàlia", un projecte de pòdcast fet per un grup de persones amb autisme, que des de l’humor volen compartir l’experiència i els reptes de viure amb TEA. La seva idea és narrar la seva vivència evitant així les narratives paternalistes que sovint veiem quan es parla d’aquesta realitat als mitjans. La Laura i en Miguel estan d’acord en què no persegueixen una intenció divulgativa, sinó més experiencial, posar la veu en primera persona als relats sobre autisme. Després d’escoltar el teaser, la Noor Yousfan els fa el seu retorn sobre el que ha sentit, els pregunta sobre aquest toc d’humor i en ressalta la part més creativa del pòdcast, entaulant una breu conversa amb els creadors de la proposta.
Ens acostem al final de la presentació amb el penúltim projecte radiofònic, “El kiosko que todos quieren escuchar”, amb en Félix Ernesto, el seu creador, que pretén que el seu pòdcast tingui un caire informatiu. Però no us heu d’imaginar un canal de notícies qualsevol, sinó que en aquest espai es compartiran només notícies i esdeveniments que sumen positivament a la societat, cosa que actualment costa de trobar… però hi son! A en Pol Monsó sembla que també li agrada la idea, després de sentir el teaser d’en Felix, i comparteix algunes observacions sobre el seu projecte. Sobre el fet que el programa es faci a l’aire lliure i aglutini les mirades i el pas de la gent, tal com fan els quioscs de diaris als pobles i ciutats, i també sobre els referents que té en Félix i la seva bona energia a l’hora de plantejar-se veure i remarcar la part positiva del món.
 |
 |
L´últim projecte que sentim és el de la Margarita Ruiz, “Dos chicas y media”. La primera pregunta obligada que fa en Damià és qui és aquesta “una i mitja” que falta a l’equació, si ens fixem en el títol del pòdcast. La Margarita explica que tot i que és ella qui ha estat a la formació de pòdcast de Vilamajor, el projecte el comparteix amb una amiga seva. Les dues venen del món de l’audiovisual, i volen utilitzar les pel·lícules i les sèries per a fer un pòdcast sobre feminisme i crítica social a través de l’humor i l’anàlisi de la narrativa que trobem a les pantalles. Aquesta “mitja” que falta del títol, doncs, és per la ressonància amb la famosa sèrie d’humor “Dos hombres y medio”, plena de masclisme, que la Margarita i la seva amiga agafen per a donar-li la volta i parlar des d’elles amb els seus punts de vista. En aquest punt i després de sentir el teaser, la Núria Curcoll, de COMSOC, torna al micròfon per a dialogar amb la Margarita sobre la representació de gènere a les pel·lícules i les sèries, sobre com a vegades connectem amb l’humor i oblidem el discurs que s’hi amaga darrere, i sobre la importància de ser crítics amb allò que consumim com a espectadors.
Pòdcast rere pòdcast, ja hem arribat al final d’aquest programa, el tancament del “Curs de pòdcast, les noves narratives que escolta el món” que, fet i fet, pretén ser el tret de sortida de tots aquests projectes sonors plens d’energia i sobretot d’emprempta personal de qui els estan creant. Tant de bo d’aquí ben poc ja puguem escoltar-ne alguns capítols! De moment, per això, podreu recuperar aquest programa de ràdio a les ones amb l’emissió a Ràdio Vilamajor el diumenge 6 de juliol a la una del migdia.
Després de tots els aplaudiments i un cop tancats els micròfons, quan els auriculars ja tornen a reposar sobre la taula, les persones del públic es van aixecant i feliciten als protagonistes del dia, la gent somriu i encoratja els projectes, i poc a poc les cadires del públic tornen a ser buides. Abans de recollir i abans que tothom marxi, però, tots els participants del programa s’ajunten de nou rere la taula de ràdio i es fan una foto amb cares alegres i satisfetes! Esperem que aquest programa sigui l’inici de molts programes més!
