No només va ser un acte de presentació, sinó també de celebració, de poder compartir totes les idees i experiències que recull la guia, anar una mica als inicis de la proposta i viatjar també per totes les seves parts. La guia de ràdio escolar va sorgir de l’experiència en educomunicació de COMSOC – Comunicació Social, que després d’impulsar, acompanyar i gestionar molts projectes de ràdio amb infants i joves en diferents centres socioeducatius va voler reunir les eines, els materials, les consideracions i les conclusions extretes d’aquest recorregut de més de 15 anys en un document, que pretén ser quelcom útil per a qualsevol que vulgui implementar un espai radiofònic on petits i joves tinguin oportunitat de crear amb les seves veus el contingut per a fer ràdio amb una mirada educativa. I és que fer una ràdio escolar és quelcom entretingut, divertit i agraït, però implica una estructura i solidesa; com tot projecte educatiu té darrera una complexitat que la fa rica, versàtil i útil si pensem tant en els processos d’aprenentatge de les persones que hi participen com en la vessant social que es treballa en el moment en què un infant o jove es posa davant d’un micròfon i parla.
A la presentació de la guia "La veu de la infància" (accessible online) es van reunir totes aquestes eines pedagògiques i reflexions socials a través de les veus de les persones que han col·laborat en aquesta iniciativa impulsada per l'entitat COMSOC. A més, no va ser una presentació qualsevol, sinó que va ser una presentació en forma de programa de ràdio, justament, fent honor al format i al tipus de comunicació proposades, conduit per Damià Caro i Lucía Cano, ambdós companys de l'associació. Ells ens expliquen què s’hi pot trobar a la guia de ràdio escolar: està composta per 8 mòduls diferents, amb activitats d’aprenentatge per a alumnat i docència, així com materials sonors, consells tècnics, exemples de bones pràctiques de ràdio escolar que puguin servir d’inspiració i també un mapeig de les ràdios escolars existents, especialment de REX - Ràdios Escolars en Xarxa.
El programa comença amb la cançó de rap "Fem educomunicació", amb lletra de Irene Canalís (COMSOC), cantada i musicada per Maria Méndez, exalumna de l'Institut Vilamajor de Sant Pere de Vilamajor (Baix Montseny). La cançó la trobareu al mòdul 8 de la guia, i val la pena escoltar-la! Funciona perfectament com a himne de la guia de la ràdio escolar, i la mateixa Maria explica com va viure el procés de creació de la cançó i la importància que té per a ella poder-se expressar des de la creativitat. També podem sentir l’Irene Canalís, que posa valor la feina horitzontal, diversa i d’equip per a la realització d’aquest material.
La Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, es posa també davant del micròfon per compartir en el programa la feina que han fet com a part de la guia, específicament la redacció del mòdul dos, “El dret a prendre la paraula”, que destaca la importància del dret a participar activament i social durant la infància. L’Institut fa recerca sobre el benestar, els drets i les necessitats de la infància, entre d’altres a través d’enqeuestes directes als infants de la ciutat de Barcelona, amb intenció de modificar i adaptar la realitat per a què la diversitat d’edat tingui cabuda. La Laia Curcoll parla sobre la necessitat social de saber què els cal actualment a les infàncies, perquè aquestes son diverses i perquè el món ha anat canviant d’ençà que els adults erem infants, cadascú al seu moment, i ningú millor que els nens i nenes saben respondre a aquesta pregunta. Segons les últimes enquestes fetes per l’Institut encara molta part de la infància no se sent del tot escoltada. Per tant, proposa que la ràdio escolar no es quedi en una eina d’aprenentatge, sinó en una eina de participació real i activa i, a més, que transcendeixi el centre per a relacionar-se amb el barri i l’entorn.
Seguidament, parla la Lourdes Martí, professora de llengües i coordinadora de RàdioOriac, de l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell, un centre d’alta complexitat que funciona amb un sistema sociocràtic, amb la voluntat que totes les opinions es puguin tenir en compte. En l’espai de ràdio de l’institut, han treballat al voltant de l’entrevista. Des de la decisió i motivació incial (a qui voldrien entrevistar?) passant per la part de producció (quins passos fan per aconseguir que vingui la persona que s’han proposat entrevistar?), fins la part de preparació del contingut i la realització de la proòpia entrevista. Sovint les persones entrevistades venen de l’entorn familiar de l’alumnat, i de sobte es troben dins el centre educatiu: la relació entre fora i dins de l’institut canvia per als joves, que estan implicats i que els fa il·lusió fer aquella entrevista i compartir el seu espai d’aprenentatge amb un familiar, i viceversa.
A la recta final del programa, trobem tres experiències de docents que aposten per espais de ràdio als seus centres: escoltem l’Aleix Vidal, mestre i coordinador de Ràdio Mogent de l'Escola Mogent de la Roca del Vallès, que explica la seva experiència a la ràdio escolar, que funciona molt bé, amb la participació d’alumnat de tots els cursos des de fa deu anys i que es pot considerar ja un bon referent de ràdio escolar, i podem sentir algunes de les veus més joves del programa. També escoltem l’Helena Montaner, responsable de comunicació d’Escola Valenciana que ha vingut des del País Valencià a participar en la presentació de la guia. Ella ens explica que ja com a infant va tenir l’experiència de posar-se als micròfons de la ràdio de la seva escola, i ara d’adulta segueix promocionant aquesta experiència donant especial importància a l’ús de la llengua valenciana en un moment sociopolític d’arraconament d’aquesta, i així els infants i joves no només estudien la llengua sinó que també la poden parlar, sentir i usar-la amb una finalitat. Finalment, la Victòria Alemany, docent de l’Institut Isidor Macabich d’Eivissa, també es mou professsionalment per la xarxa de ràdios escolars a l’illa. Via connexió telefònica ens explica la particularitat que al seu institut van formar l’alumnat en la part tècnica de la ràdio, per tal que no recaigui en els docents aquesta tasca i alhora dotar d’autonomia al jovent, que ha acabat tenint un petit equip tècnic de diverses persones. També ens explica un projecte intergeneracional entre l’alumnat i gent gran de fora el centre que els narren les seves històries de vida.
Entramant totes aquestes mans i veus que d’alguna manera estan vinculades a la ràdio dels més petits i joves, i sentint entremig també algunes opinions anònimes d’infants i joves que tenen molt a dir, poc a poc aquest programa s’ha anat teixint i ha arribat al final, havent presentat la guia de ràdio escolar "La veu de la infàcia", deixant entreveure que hi ha molta teca, que dins les seves pàgines es poden trobar molts recursos i reflexions fruit de molta feina de molta gent, i que val la pena impulsar ràdios que donin veu a totes les edats que conformen la societat, i que cal escoltar-les!
Actualment podeu accedir a la guia online, i en breus s’espera poder tenir-la entre les mans en format paper. Us convidem a escoltar el programa de ràdio de presentació en vídeo i en pòdcast (Spotify i Ivoox) a continuació:
A la presentació de la guia "La veu de la infància" (accessible online) es van reunir totes aquestes eines pedagògiques i reflexions socials a través de les veus de les persones que han col·laborat en aquesta iniciativa impulsada per l'entitat COMSOC. A més, no va ser una presentació qualsevol, sinó que va ser una presentació en forma de programa de ràdio, justament, fent honor al format i al tipus de comunicació proposades, conduit per Damià Caro i Lucía Cano, ambdós companys de l'associació. Ells ens expliquen què s’hi pot trobar a la guia de ràdio escolar: està composta per 8 mòduls diferents, amb activitats d’aprenentatge per a alumnat i docència, així com materials sonors, consells tècnics, exemples de bones pràctiques de ràdio escolar que puguin servir d’inspiració i també un mapeig de les ràdios escolars existents, especialment de REX - Ràdios Escolars en Xarxa.
 |
 |
El programa comença amb la cançó de rap "Fem educomunicació", amb lletra de Irene Canalís (COMSOC), cantada i musicada per Maria Méndez, exalumna de l'Institut Vilamajor de Sant Pere de Vilamajor (Baix Montseny). La cançó la trobareu al mòdul 8 de la guia, i val la pena escoltar-la! Funciona perfectament com a himne de la guia de la ràdio escolar, i la mateixa Maria explica com va viure el procés de creació de la cançó i la importància que té per a ella poder-se expressar des de la creativitat. També podem sentir l’Irene Canalís, que posa valor la feina horitzontal, diversa i d’equip per a la realització d’aquest material.
La Laia Curcoll, responsable de comunicació de l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona, es posa també davant del micròfon per compartir en el programa la feina que han fet com a part de la guia, específicament la redacció del mòdul dos, “El dret a prendre la paraula”, que destaca la importància del dret a participar activament i social durant la infància. L’Institut fa recerca sobre el benestar, els drets i les necessitats de la infància, entre d’altres a través d’enqeuestes directes als infants de la ciutat de Barcelona, amb intenció de modificar i adaptar la realitat per a què la diversitat d’edat tingui cabuda. La Laia Curcoll parla sobre la necessitat social de saber què els cal actualment a les infàncies, perquè aquestes son diverses i perquè el món ha anat canviant d’ençà que els adults erem infants, cadascú al seu moment, i ningú millor que els nens i nenes saben respondre a aquesta pregunta. Segons les últimes enquestes fetes per l’Institut encara molta part de la infància no se sent del tot escoltada. Per tant, proposa que la ràdio escolar no es quedi en una eina d’aprenentatge, sinó en una eina de participació real i activa i, a més, que transcendeixi el centre per a relacionar-se amb el barri i l’entorn.
Seguidament, parla la Lourdes Martí, professora de llengües i coordinadora de RàdioOriac, de l’Institut Ca n’Oriac de Sabadell, un centre d’alta complexitat que funciona amb un sistema sociocràtic, amb la voluntat que totes les opinions es puguin tenir en compte. En l’espai de ràdio de l’institut, han treballat al voltant de l’entrevista. Des de la decisió i motivació incial (a qui voldrien entrevistar?) passant per la part de producció (quins passos fan per aconseguir que vingui la persona que s’han proposat entrevistar?), fins la part de preparació del contingut i la realització de la proòpia entrevista. Sovint les persones entrevistades venen de l’entorn familiar de l’alumnat, i de sobte es troben dins el centre educatiu: la relació entre fora i dins de l’institut canvia per als joves, que estan implicats i que els fa il·lusió fer aquella entrevista i compartir el seu espai d’aprenentatge amb un familiar, i viceversa.
A la recta final del programa, trobem tres experiències de docents que aposten per espais de ràdio als seus centres: escoltem l’Aleix Vidal, mestre i coordinador de Ràdio Mogent de l'Escola Mogent de la Roca del Vallès, que explica la seva experiència a la ràdio escolar, que funciona molt bé, amb la participació d’alumnat de tots els cursos des de fa deu anys i que es pot considerar ja un bon referent de ràdio escolar, i podem sentir algunes de les veus més joves del programa. També escoltem l’Helena Montaner, responsable de comunicació d’Escola Valenciana que ha vingut des del País Valencià a participar en la presentació de la guia. Ella ens explica que ja com a infant va tenir l’experiència de posar-se als micròfons de la ràdio de la seva escola, i ara d’adulta segueix promocionant aquesta experiència donant especial importància a l’ús de la llengua valenciana en un moment sociopolític d’arraconament d’aquesta, i així els infants i joves no només estudien la llengua sinó que també la poden parlar, sentir i usar-la amb una finalitat. Finalment, la Victòria Alemany, docent de l’Institut Isidor Macabich d’Eivissa, també es mou professsionalment per la xarxa de ràdios escolars a l’illa. Via connexió telefònica ens explica la particularitat que al seu institut van formar l’alumnat en la part tècnica de la ràdio, per tal que no recaigui en els docents aquesta tasca i alhora dotar d’autonomia al jovent, que ha acabat tenint un petit equip tècnic de diverses persones. També ens explica un projecte intergeneracional entre l’alumnat i gent gran de fora el centre que els narren les seves històries de vida.
Entramant totes aquestes mans i veus que d’alguna manera estan vinculades a la ràdio dels més petits i joves, i sentint entremig també algunes opinions anònimes d’infants i joves que tenen molt a dir, poc a poc aquest programa s’ha anat teixint i ha arribat al final, havent presentat la guia de ràdio escolar "La veu de la infàcia", deixant entreveure que hi ha molta teca, que dins les seves pàgines es poden trobar molts recursos i reflexions fruit de molta feina de molta gent, i que val la pena impulsar ràdios que donin veu a totes les edats que conformen la societat, i que cal escoltar-les!
Actualment podeu accedir a la guia online, i en breus s’espera poder tenir-la entre les mans en format paper. Us convidem a escoltar el programa de ràdio de presentació en vídeo i en pòdcast (Spotify i Ivoox) a continuació:
