L'ocupació
El 4 de març de 2012 més de 500 jornalers vinculats al Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) van ocupar la finca Somonte, situada al municipi de Palma del Río (Còrdova). Una finca pública improductiva -de gairebé 400 hectàrees- que la Junta d'Andalusia anava a privatitzar, va passar a mans dels treballadors sense terra.
Des d'aleshores una trentena de jornalers van romandre a la finca i la van començar a llaurar, colze amb colze, amb desenes de persones de tot el món que van simpatitzar amb la col·lectivització de la terra. Així, treballant, vivint en comunitat, acollint amb els braços oberts a totes les persones i col·lectius que volien contribuir a resistir i produir, anaven cantant temes del grup andalús Gente del Pueblo i altres cançons populars.
El documental
Quan van celebrar el primer mes de l'ocupació, el 4 d'abril del 2012, el director del documental «Somonte, los puños en la tierra», ja estava a la finca amb ganes de conèixer a les persones que s'atrevien a desobeir la por, l'apatia i la resignació, i a combatre la precarietat i la repressió. Una desobediència i un combat, practicada en comunitat, amb suport mutu i amb molta solidaritat.
Des d'aleshores i fins a l'any 2015 es van gravar imatges i es van realitzar entrevistes amb els protagonistes de l'ocupació. Així en el film podreu escoltar a Lola Álvarez, Javier Ballesteros, Paco «el Garaña», ocupants de la finca; Diego Cañamero i Óscar Reina, portaveu i militant del SAT; Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda; Enrique Priego, cura de Pedrera; i Pablo Jordá, Guillermo Contreras, i Luna Rodríguez, membres del Comitè de suport a Somonte a Còrdova. També podreu escoltar les veus del grup Gente del Pueblo, qui ens van cantar en exclusiva el tema dedicat a Somonte.
Des COMSOC - Comunicació Social volem agrair, d'una banda, la contribució de més de 200 persones en la campanya de micromecenatge que vam impulsar a Goteo per poder produir el documental, i de l'altra, a tots els col·lectius que ens han convidat a projectar i comentar en persona el treball realitzat durant quatre anys. Un treball que ha comptat amb la col·laboració d'altres professionals del sector i de Metromuster.
Hi ha un fet que ens va fer replantejar tota la feina i el sentit del documental, ja que el grup humà que va impulsar l'ocupació de la finca Somonte es va desfer al cap de 18 mesos de lluita. I tot i que el SAT va mantenir (i manté) l'ocupació, la finca va passar a ser «un centre de treball, convivència zero» tal com ens comenta en Pablo. Llavors ens vam plantejar si produir el documental com ens havíem imaginat en un inici i posar unes lletres finals explicant les novetats o esperar un temps per poder explicar amb més detall el que havia passat. Ens vam decidir per aquesta segona opció, amb la vocació d'aprendre del que s'havia viscut, més enllà de donar un missatge pamfletari de l'ocupació. Amb la intenció d'entendre que un procés revolucionari és complex i que hi ha potencialitats molt positives i altres negatives de l'experiència, però que de totes elles es pot -i hem- d'aprendre.
Com educomunicadores amb gairebé 10 anys d'experiència, des COMSOC preferim suggerir preguntes, generar reflexions, etc. que donar les nostres respostes sobre els fets. En aquest sentit, ens complau convidar-vos a veure el documental i a plantejar aquestes preguntes, comentaris i accions necessàries per construir -entre totes- aquest altre món possible, des de baix i a l'esquerra, com diuen els i les «compas» zapatistes.
El 4 de març de 2012 més de 500 jornalers vinculats al Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) van ocupar la finca Somonte, situada al municipi de Palma del Río (Còrdova). Una finca pública improductiva -de gairebé 400 hectàrees- que la Junta d'Andalusia anava a privatitzar, va passar a mans dels treballadors sense terra.
Des d'aleshores una trentena de jornalers van romandre a la finca i la van començar a llaurar, colze amb colze, amb desenes de persones de tot el món que van simpatitzar amb la col·lectivització de la terra. Així, treballant, vivint en comunitat, acollint amb els braços oberts a totes les persones i col·lectius que volien contribuir a resistir i produir, anaven cantant temes del grup andalús Gente del Pueblo i altres cançons populars.
| En poc temps es van crear diversos Comites de suport a l'ocupació de Somonte, a Andalusia, Catalunya, Extremadura, Madrid, País Basc, València, etc. I en pocs mesos desenes de televisions d'Amèrica Llatina, Àsia i Europa, es van apropar per explicar -en pocs minuts- el que estava passant a Andalusia: l'ocupació de terres més important del continent europeu dels darrers anys. Amb l'exemple de Marinaleda a la ment i al cor, els primers dies els jornalers van recollir centenars de pedres que impedien treballar la terra. I així, amb la terra neta van anar plantant llavors de dignitat i d'esperança, practicant l'agroecologia i la sobirania alimentària. Va arribar un dia que tota la feina va començar a donar els seus fruits i van poder menjar dignament. I a més, podien vendre cistelles de verdures al grup de veïns i veïnes que es trobaven a la Casa Azul de Còrdova. Ens expliquen que cada setmana era una petita festa cívica. Feia 30 anys, des de l'ocupació de les 1.200 hectàrees de la finca Los Humosos, a Marinaleda, que no es coneixia una gesta com aquella a Andalusia; més acostumats a veure-la en la lluita del Moviment Sense Terra (MST) de Brasil, per exemple. |
 Jornaleros y voluntarias internacionales trabajando la finca Somonte (Córdoba, Andalucía) |
El documental
Quan van celebrar el primer mes de l'ocupació, el 4 d'abril del 2012, el director del documental «Somonte, los puños en la tierra», ja estava a la finca amb ganes de conèixer a les persones que s'atrevien a desobeir la por, l'apatia i la resignació, i a combatre la precarietat i la repressió. Una desobediència i un combat, practicada en comunitat, amb suport mutu i amb molta solidaritat.
Des d'aleshores i fins a l'any 2015 es van gravar imatges i es van realitzar entrevistes amb els protagonistes de l'ocupació. Així en el film podreu escoltar a Lola Álvarez, Javier Ballesteros, Paco «el Garaña», ocupants de la finca; Diego Cañamero i Óscar Reina, portaveu i militant del SAT; Juan Manuel Sánchez Gordillo, alcalde de Marinaleda; Enrique Priego, cura de Pedrera; i Pablo Jordá, Guillermo Contreras, i Luna Rodríguez, membres del Comitè de suport a Somonte a Còrdova. També podreu escoltar les veus del grup Gente del Pueblo, qui ens van cantar en exclusiva el tema dedicat a Somonte.
Des COMSOC - Comunicació Social volem agrair, d'una banda, la contribució de més de 200 persones en la campanya de micromecenatge que vam impulsar a Goteo per poder produir el documental, i de l'altra, a tots els col·lectius que ens han convidat a projectar i comentar en persona el treball realitzat durant quatre anys. Un treball que ha comptat amb la col·laboració d'altres professionals del sector i de Metromuster.
Hi ha un fet que ens va fer replantejar tota la feina i el sentit del documental, ja que el grup humà que va impulsar l'ocupació de la finca Somonte es va desfer al cap de 18 mesos de lluita. I tot i que el SAT va mantenir (i manté) l'ocupació, la finca va passar a ser «un centre de treball, convivència zero» tal com ens comenta en Pablo. Llavors ens vam plantejar si produir el documental com ens havíem imaginat en un inici i posar unes lletres finals explicant les novetats o esperar un temps per poder explicar amb més detall el que havia passat. Ens vam decidir per aquesta segona opció, amb la vocació d'aprendre del que s'havia viscut, més enllà de donar un missatge pamfletari de l'ocupació. Amb la intenció d'entendre que un procés revolucionari és complex i que hi ha potencialitats molt positives i altres negatives de l'experiència, però que de totes elles es pot -i hem- d'aprendre.
Com educomunicadores amb gairebé 10 anys d'experiència, des COMSOC preferim suggerir preguntes, generar reflexions, etc. que donar les nostres respostes sobre els fets. En aquest sentit, ens complau convidar-vos a veure el documental i a plantejar aquestes preguntes, comentaris i accions necessàries per construir -entre totes- aquest altre món possible, des de baix i a l'esquerra, com diuen els i les «compas» zapatistes.
